NOTA DA REDACÇOM: Sem mais demora publicamos em V.O. polaca o artigo que, sobre a heroica acçom que contra o supremacismo pequeno-imperialista eles próprios protagonizarom anteontem à noite, nos enviam os nossos camaradas da Lliga Anticolonial dos Països Polacs. Assim que tenhamos traduzido o artigo actualizaremos este post acrescentando a traducçom para o Galego Cerrado.

La colònia catalana surt en defensa dels drets civils al cinema

"Civil rights, also in movies!"; "BaLaNá=KKK"; "Movies 100% polack"; "50% VOSE, 50% VOSC, isn't that fair?"... Poti-poti anglo-polack? No, companys: és la subversió-barrilaire en estat de gràcia. El dia 3 de febrer, un grup de consumidors organitzats van anar a veure una pel.lícula en català i, com que això és impossible, també van exigir el full de reclamacions oficial, a les taquilles del cinema Comèdia de Barcelona. Mentrestant, a tocar, un altre grupet, sota el nom manllevat de NAACP (National Association for de Advance of the Colonised People) caminava en cercles, elegant i educadament, reclamant igualtat de drets... al cinema. L'acció volia cridar l'atenció, en diferent grau i per aquest ordre, a curiosos indígenes, guiris i zombies, a través d'uns cartells "tamany-legal"(R) utilitzant els nivells estàndards (1, 2 i 3) del mètode subversivo-barrilairisme. El nivell 1: lemes en català; el nivell 2: lemes en anglès sobre drets civils i el nivell 3: logo del NAACP o lemes com BaLaNá=KKK, d'un nivell enigmístic que desxifrar-lo ja comporta premi. La micro-mani amb els nous cartells "tamany-legal"(R), va ser un èxit: No va cansar gens i amb l'excusa de reclamar igualtat de drets, la LA (inspiradora de tot plegat, qui si no?) va incorporar la paritat de sexes. Un dia rodó!

La llei del cinema a Catalunya o el món al revés?: L'origen de tot plegat

El dia 1 de febrer la Patronal del Cinema de Catalunya va decidir fer vaga. Vaga? La patronal? Contra qui? Doncs contra el Govern Català i de rebot contra els seus propis consumidors. Sembla el món al revés però no: Quan una llei és justa protesten els privilegiats, en aquest cas els amos dels cines i els distribuidors de films. Quins privilegis? Infinitat: El de poder programar les pel.lícules més infames del mercat, vendre les entrades cada cop més cares (amb les crispetes ja és directament un robatori), fer les pantalles cada cop més petites i... programar a Catalunya el 99,9% dels films en la llengua de "l'imperiet" (la frase és original d'ells: "Hablaz la lengua del imperio!"). Doncs estaven tant ben acostumats ells, que a la que se'ls n'hi toca un sol privilegi, a través d'una llei que obliga a emetre els films en els dos idiomes oficials a 50%, els senoritos decideixen fer un lock-out.

Pel.lícula amb final conegut

Però aquestes pel.licules tenen un final previsible. El cinema a "l'imperiet" va tenir el seu esplendor a la dictadura amb la censura i el No-Do. No es va saber reciclar amb el DVD i internet i ara diuen que els finiquitaran per culpa de posar el 50% en català? Ja! I jo sóc burro català! El seu final vindrà de la seva pròpia innacció. En el cinema, igual que en els toros, el senyor Balaná tancarà la seva plaça abans de clavar banderilles als toros amb belcro com a Las Vegas, NV. El què és lamentable és que la llei no parli del 100%. Almenys amb l'arribada previsible del "tio Paco con las rebacas", es podria negociar fins al 50%... Però coneixent la majoria de polítics catalans, em temo que també sé com acabarà aquesta altra pel.lícula.

Atualizado: SEX, 05-FEV-10, 12h05 (hora portugalega = GMT)

Como prometido aproximadamente umha hora atrás, atualizamos este artigo com a sua traducçom para o Galego Cerrado:

Resposta:

A colonia catalana na defesa dos dereitos civís no cinema

"Civil rights, also in movies!"; "BaLaNá=KKK"; "Movies 100% polack"; "50% VOSE, 50% VOSC, isn't that fair?"... Poti-poti anglo-polack? Nom, companheiros: é a subversom-esmorgueira em estado de graça. No dia 3 de fevereiro, um grupo de consumidores organizados forom ver um filme em catalám e, como isso é impossível, também exigirom umha folha de reclamações oficial, na bilheteira do cinema Comedia de Barcelona. Enquanto isso, perto destes, um outro pequeno grupo, baixo o nome emprestado da NAACP (Associaçom Nacional para o Avance das Pessoas Colonizadas) caminhava em circos, elegante e educadamente, a reclamarem a igualdade de direitos ... no cinema. A acçom queria chamar a atençom, em diferente grau e por esta ordem, de indígenas, guiris e zombies, através de cartazes "legal-size"(R), utilizando os níveis padrom (1, 2 e 3) do método subversivo-esmorgueirista. O nível 1: lemas em catalám; o nível 2, lemas em inglês sobre direitos civís em inglês e o nível 3: logo da NAACP e lemas como BaLaNá=KKK, dum nível enigmístico que descifrá-lo já comporta prémio. A micro-manif com os novos cartazes "tamanho-legal"(R), foi um sucesso: Nom cansou nada e com a escussa de reclamar igualdade de direitos, a LA (inspiradora de todo isto, quem senom?) incorporou a paridade de sexos. Um dia redondo!

A lei do cinema em Catalunha ou o mundo ao revés?: A origem de todo isto

No dia 1 de fevereiro a Patronal do Cinema de Catalunha decidiu ir à greve. Greve? A patronal? Contra quem? Pois contra o governo catalám e de rebote contra os seus próprios consumidores. Semelha o mundo ao revés mas nom: Quando umha lei é justa protestam os privilegiados, neste caso os amos dos cinemas e os distribuidores dos filmes. Que privilégios? Infinidade: O de poderem programar os filmes mais infames do mercado, venderem os bilhetes cada vez mais caras (com as pipocas já é diretamente um roubo!), fazerem os ecrans cada vez mais pequenas e... programarem em Catalunha o 99,9% dos filmes na língua do Império Pequeno (a frase é original e sua: "Hablaz la lengua del Imperio!"). Pois estavam tam bem acostumados eles, que assim que se lhes toca um só privilégio, através dumha lei que obriga a emitir os filmes nas duas línguas oficiais a 50%, os senoritos decidem fazer um lock-out.

Filme com final conhecido.

Mas estes filmes tenhem un final previsível. O cinema no Império Pequeno tivo o seu próprio esplendor na ditadura com a censura e o No-Do. Nom souvo reciclar-se com o DVD e a Internet e agora dim que os finiquitarám por pôr o 50% dos filmes em catalám? Já! E eu sou um burro catalám! O seu final virá da sua própria inacçom. No cinema, igual que nos touros, o Sr. Balaná fechará a sua praça antes clavar bandarilhas aos touros com belcro, como em Las Vegas,NV. O que é lamentável é que a lei nom fale de 100% em catalan. Ao menos, com a chegada do "tio Paco con las rebacas" se poderia negociar até o 50%... Mas conhecendo a maioria dos políticos cataláns, temo-me que também sei como terminará este outro filme.